Artículos de opinión, Cultura en la Vall D'uixó, La vall d'uixó, Portada secundario

Crònica en gris L’anècdota d’una dona vallera l’any 1809, durant la Guerra del Francès

L’any 1808, en entrar les tropes de Napoleó Bonaparte a Espanya, es va iniciar la Guerra del Francès, coneguda també com Guerra de la Independència Espanyola, que va durar fins l’any 1814, data del retorn a Espanya del rei Ferran VII.

Aquesta guerra es va caracteritzar per les revoltes populars contra els francesos i per les partides de guerrillers que els atacaven per sorpresa. Tot i que també hi hagueren enfrontaments militars a l’ús entre l’exèrcit francès i l’espanyol.

Una part de l’exèrcit espanyol estava formada per soldats que no eren professionals. Eren llauradors, artesans, mariners, etc que, pels designis de la guerra, acabaren formant part de les que es coneixien com «Milícies Honrades», sobre tot a l’antic Regne de València. Els membres d’estes milícies s’havien de vestir i armar de la seua pròpia butxaca, ja que l’Estat Espanyol no destinava ni un cèntim a uniformar-los ni els facilitava armes per a poder lluitar.

El dilluns 4 de desembre de l’any 1809 trobem publicada al DIARIO DE MALLORCA la notícia que fa referència a l’acte protagonitzat per la jove vallera Maria Rosa Tido Gili. L’anècdota, convertida en notícia, va arribar a les pàgines del diari mallorquí gràcies a una carta escrita pel capità de les Milicies Honrades Enrique Fernández González al director del diari.

UNA CREU D’OR

Segons el relat del capità Fernández publicat al DIARIO DE MALLORCA «Francisco Ximénez y Daròs, labrador de Vall de Uxó, é individuo de la tercera compañía del quarto Batallón de Milicias honrradas del partido de Castellón de la plana, de la que soy Capitán, deseando armarse y vestirse, y encontrándose sin dinero para ello, le dixo María Rosa Tido y Gili su consorte, no se amilanase por ello, que tomase la cruz de oro que le regaló el dia del matrimonio para el cuello, fuese á Valencia, y vendiéndola, de se producto comprase fusil, bayoneta y canana, y la ropa necesaria para el uniforme»

La Jove María Rosa, sempre segons el relat escrit pel capità Enrique Fernández, li va dir decidida al seu marit, convençuda de la necessitat que aquest tenia d’armar-se, que «mas papel le hacia en su casa el armamento que la cruz de oro, pues que esta de nada le aprovechaba mas que para robársela si venían los gabachos: y en efecto desprendióse la muger, siendo casi recien casada, de la joya que mas estimaba, porque su marido tuviese armas por si se ofrece salir á tomar algún punto interesante.»

El capità Fernández es va quedar gratament sorprés en conéixer de boca d’alguns dels seus milicians, o del propi Francisco Jiménez, la decidida anècdota protagonitzada per María Rosa Tido i va decidir escriure una carta al diari per contar allò que al seu parer, era «acción digna de publicarse en el diario, para que se vea el heróyco patriotismo de esta mujer joven,y sirva de estímulo á algunos cobardes, que sienten armarse por no gastar.»

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Send this to friend