Alfondeguilla, Artículos de opinión, Portada secundario

Crónica en gris L’home forçut d’Alfondeguilla

L’home forçut d’Alfondeguilla

Per Trencatimons

Les històries sobre homes o dones forçuts/des són tan antigues com la pròpia premsa que les conta i les ha contat. Un fet extraordinari com és tindre més força de la que és habitual en les persones suscita interès entre els lectors i si, a més a més, al forçut o forçuda li agrada fer ostentació de la seues qualitats i accepta tots els reptes i desafiaments que se li plantegen, ja tenim material per a teixir una notícia cridanera.

A Alfondeguilla, a finals del segle XIX, es va donar un cas d’home forçut, la fama del qual va ultrapassar els límits del poble, la comarca de la Plana Baixa i la província de Castelló i va acabar sent notícia a alguns diaris de Madrid, Barcelona i altres capitals de província. Al forçut en qüestió, segons conta el diari madrileny LA IBERIA, li deien Vicente Barcuello, però tots el coneixien pel sobrenom de MATXO TORDILLO.

MUSCULATURA DESARROLLADA Y POCO HABLADOR

El relat del diari LA IBERIA del dilluns dia 23 de gener de l’any 1888 destaca que “En el pueblo de Alfondeguilla, provincia de Castellón, vive un jornalero que carga sobre sus hombros cuatro quintales de peso y los traslada a sitios cuyo trayecto no pueden pasar caballerías.”

Un altre diari, LA CRÓNICA de Huesca, matisa que el forçut “Se llama Vicente Barcuello (Á) Macho Tordillo, apodo debido a sus hercúleas fuerzas.”

El quintar, quintal en castellà, és una antiga mesura de pes que tenia quatre arroves. Cada arrova pesa 11,5 kilograms; un quintar, per tant, pesa 46 kilograms. El nostre forçut, segons els diaris, podia carregar quatre quintars al seus muscles, es a dir, 184 kilograms.

Per la notícia apareguda a LA IBERIA ens podem fer una idea de quin era l’aspecte de Vicente Barcuello, que segons el diari “es un hombre de regular estatura, musculatura muy desarrollada y poco hablador.”

Els diaris consultats no aporten més dades sobre el veí d’Alfondeguilla famós per la seua gran força. No sabem la seua edat, sí que saben que el seu ofici era el de jornaler i, com que l’any 1888 els diaris no portaven fotografies, no tenim cap més referència sobre el seu aspecte que la facilita pel rotatiu LA IBERIA.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *